dilluns, 11 de febrer del 2013 0 comentaris

XERRADA SOBRE EL 
BANC DE LLET MATERNA

A càrrec del Dr. Enric Contreras 

Director del Banc de Sang i Teixits del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre


Reus, 30 de gener de 2013

 



American  Academy of Pediatrics.

DEDUCATED TI THE HEALTH OF ALL CHILDREN



Els estudis realitzats per aquesta acadèmia ens diu la importància sobre la lactància.



·      La lactància materna és millor que l’artificial o mixta

·      Recomanació: lactància materna exclusiva

·      Els beneficis de la lactància materna exclusiva són especialment significatius en nadons prematurs.




Què és un banc de llet materna?

És un centre especialitzat responsable de fomentar i promocionar la lactància materna i de la recol·lecció i

el processament de la llet materna de donant, garantint la dispensació d’un producte segur i d’alta qualitat per aquells nounats que ho necessitin.



LOMS* recomana que quan un nen no és capaç o no pot ser alletat per la pròpia mare, o aquesta no disposa de suficient volum de llet, la millor opció és la de la llet materna donada per altres mares, sobretot en nens malalts o d’alt risc.
  • Els bancs de llet materna asseguren que això sigui possible.
  • Fomentar la recerca.
  • Fomentar la lactància materna.




QUIN COMPROMÍS S’ASSUMEIX?

Pots donar la quantitat de llet que vulguis, no hi ha cap obligació de donar-ne un volum determinat ni durant un període de temps concret.

De la mateixa manera, pots deixar de donar-ne quan vulguis, sempre que ho avisis al banc.

Cal, però, mantenir el compromís d’informar el banc de llet davant de qualsevol canvi de salut o de medicació




EL BANC DE LLET, L’ENCARREGAT DE GESTIONAR AQUEST BÉ


L’objectiu del banc de llet és assegurar l’alimentació amb llet materna de tots els prematurs o nounats de Catalunya que ho necessitin per prescripció mèdica i que, per causes majors, no puguin ser alletats per la pròpia mare.  


El banc de llet materna és un centre especialitzat que duu a terme les funcions de conscienciar la societat sobre el valor de la lactància materna i recollir, analitzar, processar, fer els controls de qualitat i distribuir la llet materna.  


A més, garanteix que la selecció, l’extracció, l’acceptació i el processament de la llet es fan d’una manera eficaç i segura.
     Altres Objectius:

  • Fomentar i col·laborar activament amb la promoció de la lactància materna.
  • Impulsar AEBLH.
  • Disposar de guies de treball unificades i actualitzades.
  • Promoure la recerca en les propietats i usos de la llet materna de BLM.

Quina és la historia dels bancs de llet materna?


·      1909: Viena, primer banc de llet materna.

·      1911: Boston i Alemanya.

·      1930: Cincbessons de Quebec.

·      1931: Quatrebessons anglesos.

·      1943: Recomanacions. American Academy of Pediatrics

·      1959: Més de 100 bancs a Alemanya.

·      1980: Disminució número bancs de llet. SIDA i llet de formula

·      1985: Estàndards per als bancs de llet de EUA. HMBANA

·      1990: llet materna i reducció Enterocolitis Necrotitzant, Alan Lucas

·      1997: The United Kingdom Association for Milk Banking. UKAMB

·      2001: Banc de llet materna. Illes Balears

·      2010: Banc de llet materna. Catalunya



Principals receptors: 
  • Nadons prematurs < 32 setmanes o  que tinguin un baix pes menys de 1.500 gms.
  • Quan no hi ha llet de la pròpia mare disponible en les primeres 24-48h.
  • La mare dels quals no pugui alletar per contraindicació.
  • Complementar la llet de la pròpia mare quan la producció no és suficient com en el cas parts múltiples.
  • Intolerància digestiva.
  • Cirurgia abdominal.


MISSIÓ: Crear i desenvolupar un Banc de Llet Materna per tal d’atendre les necessitats i demandes que generen els nadons que no poden ser alletats per la mare.



Això comporta:

  • La participació activa en la promoció de la lactància materna.
  • La promoció i gestió de la donació de llet.
  • El processament, conservació, control de qualitat i subministrament de la llet materna amb criteris d’excel·lència.
  • Afavorir la prescripció d’aquest nou producte.


VISIÓ: Ser un banc de referència.


  • La llet materna, un recurs molt beneficiós  
  • La llet materna és el millor aliment que pot rebre un nadó, ja que és molt més completa que qualsevol altra alternativa.     
 Propietats i beneficis de la llet materna:

  • És innòcua i conté proteïnes, anticossos i greixos que garanteixen el creixement i protegeixen el lactant de les malalties més freqüents, com ara la diarrea i la pneumònia.
  • També s’ha demostrat beneficiosa per al desenvolupament neurològic i visual.   Si estem interessats, on es podem adreçar:


HOSPITAL SANT JOAN DE REUS

Reus. Sant Joan

Avinguda Josep Laporte, 1

43205 Reus

T 977 30 85 56



Tarragona. Joan XXIII

Dr. Mallafré i Guasch, 4

43007 Tarragona

T 977 24 23 34


Tortosa. Verge de la Cinta

Carrer de les Esplanetes, s/n

43500 Tortosa

T 977 51 91 37


Si tens qualsevol dubte o vols més

informació,contacta amb el:

Banc de llet materna del Banc de Sang i

Teixits


Edifici Dr. Frederic Duran i Jordà

Passeig Taulat, 106- 116

08005 Barcelona

T. 93 557 35 00

mamabancdelletmaterna@bstcat.net


dissabte, 2 de febrer del 2013 0 comentaris



Tertúlia cafè amb avis i àvies dels néts i netes de l'espai nadó



Dijous a les quatre de la tarda anaven arribant a Mas Pintat els avis i àvies que haviem convidat a una trobada on parlar de:

Com es sentiu amb aquesta nova faceta d'avis i àvies?

Ens vam posar en rotllana i després de les presentacions i si era la mare, el pare, la sogre o el sogre, quans anys tenien, si estaven ja jubilats o no, vaig repartir unes làmines del dibuixant Francesco Tonucci, "Frato", fotocopiades del llibre "Amb ulls d'avi" que us puc assegurar que van donar per molta conversa.

Només us comentaré un dels dibuixos en que un nét de la mà del seu avi, que té l'altra mà repenjada en un bastó, mentre tots dos travessen un pas de vianants i que tots els avis van coincidir amb el mateix, "jo t'acompanyo i tú m'acompanyes".

No es conexien entre ells, però en poca estona van enmirallar-se en moltes situacions viscudes amb les filles, amb les joves, amb els fills, amb els gendres... i moltes ganes d'estimar aquests néts i gaudir al màxim d'aquesta experiència novell.

Una àvia va dir: jo soc com una gallina, m'gradaria tenir-los tots aprop meu tot el dia, però ja sé que això no pot ser, ells han de fer la seva vida, i nosaltres hem d'allargar el nostre braç quans ens necessitin.

La pregunta més emotiva va ser : què es el que us agradaria que els vostres nets recordessin de vosaltres?, i la majoria van contestar el mateix: que em recordessin com jo recordo al meu avi...


I com ben bé diu l'escriptor Paulino Castells, en el seu llibre "Estimats avis", moltes mares treballadores reconeixen que el paper de les àvies especialment les maternes, és fonamental per ajudar-les a compatibilitzar les responsabilitats laborals i personals, però no hem d'oblidar que han de fer el paper d'avis i no de pares.




  Al acabar van pujar les famílies de l'espai nadó i ens vam retrobar tots junts,  i ara fins al mes de març on repetirem un altre vegada.




dissabte, 19 de gener del 2013 0 comentaris

Escola de Pares Xerrada la importància del joc

ESCOLA DE PARES 
17 DE GENER 2013
" LA IMPORTÀNCIA DEL JOC"

A càrrec de Dolors Busquets . Psicòloga de Formació 

JOCS I JOGUINES
Edat
Característiques
Tipus de jocs i joguines més apropiats
0 a 6 mesos
Experimenten la descoberta del seu propi cos amb els seus sentits.

Jocs sensorials, joguines sonores, de
formes i colors diversos, atraients i estimulants.
Podem anar introduint joguines per manipular.

*Massatges
*Jocs de Falda
* Mòbils amb penjarelles de roba, fusta o plàstic que el nadó pugui visualitzar fàcilment ajagut al seu bressol
* Llums que reflecteixin colors i formes en moviment.
* Miralls de joguina (que no es puguin trencar), prou grans perquè el nadó hi vegi reflectida la seva cara i pugui percebre com canvia la seva imatge quan es mou.
* Joguines amb músiques o sons alegres.
* Centres d’activitats inflables amb varietat de colors i textures, on reclinar -hi el nadó.
* Catifes amb tactes i sons.
* Animals, ninots sonors, cubs i altres objectes adaptats per ser manipulats amb facilitat i sense perill per a l’infant.
* Jocs on premin botons i obtinguin una resposta (llum, sons...).
* Jocs de falda

6 a 12 mesos
Moment d’apropar a l’infant a les principals formes físiques de forma, color i so.

*Massatges
*Jocs de Falda
* Joguines amb so i moviment, com ara capses, catifes i cavallets musicals,  fàcils d’accionar només amb un toc.
* Objectes per palpar, tocar i acariciar
* Centres d’activitats per penjar al llit, al parc o a la cadira del cotxe, que combinin diferents propostes sensorials i manipulatives: tocar, accionar, escoltar.
* Mossegadors
* Ninots de drap molt tous (d'entre 30 i 40 cm aprox., sense cabells)
* Joguines per a la banyera
* Pilotes de diversos materials, com ara roba o goma, i diferents textures: llises, rugoses fàcils d’agafar.
* Balancins de fusta o plàstic, amb protectors laterals, de tipus arnès, perquè el nen hi quedi ben subjectat
* Cubs grans d’esponja folrada per apilar-los o pujar -hi al damunt
* Objectes que rodolen i es desplacen, com ara cotxes o cilindres.
* Jocs de construccions

A partit dels 12 mesos
Comença a aparèixer el joc funcional, en el qual les joguines prenen el seu significat.


* Joguines de fusta, plàstic o roba per colpejar, apilar ,col·locar en filera o per apilar de més gran a més petita i encaixar les unes dintre de les altres, com ara cubs, o barrils petits.
* Centres d'activitats amb diferents propostes sensorials i manipulatives per portar amunt i avall. També poden tenir forma de taula.
* Podem oferir als nostres fills/es diferents materials per manipular i explorar (cartró, paper de diari, plàstics, esponja...)
* Piràmide de 3 a 5 anelles amb base plana. Per poder treballar la inserció d’aquestes a la base.
* Jocs de construccions
* Llibres-joc de contes en plàstic, roba o cartró gruixut plastificat.
* Estris per jugar a la sorra (pala, rastell, galledes...)
* Balancins de fusta o plàstic, amb protectors laterals.
* Joguines amb so i moviment per arrossegar o empènyer.
* Correpassadissos i tricicles sense pedals.
* Pilotes petites.

A partir dels 16 mesos

Els infants ja no fan
l’acció només en el seu propi cos sinó que
comencen a fer-les en terceres persones, ja siguin adults o ninots. Apareix un joc imitatiu del món adult

* Disfresses o joguines d’imitació d’oficis o d’animals, jocs de cuinetes, escombres petites, estris de metge, o altres professions que els siguin conegudes, nines amb accessoris com el canviador, cotxet per passejar...
* Jocs de construccions
Dels 21 als 24 mesos

Adquireixen la funció simbòlica de les
joguines. Tenen una representació mental de l’objecte, i per tant “poden fer
veure que...”

* Contes diccionari, amb diferents imatges i temàtiques per tal d’afavorir l’adquisició de vocabulari i treballar la seva capacitat d’atenció.
* Ninots de drap o plàstic tous d'uns 30 i 40 cm aprox.
* Accessoris molt senzills per al joc amb ninots: bressol, plats i coberts, biberó, bressol, cotxet de passeig...
* Casetes i granges senzilles amb personatges que es puguin aferrar fàcilment amb la mà.
* Vehicles amb personatges per acoblar i garatges senzills amb pocs elements.
* Joguines que surin per jugar a la banyera.
* Peluixos
* Telèfon
* Pilotes grans i petites.
* Jocs de construccions o de peces per a encaixar o apilar de formes geomètriques.
* Encaixos senzills de fusta, plàstic o peces amb pivot o forats per posar-los i treure'ls amb facilitat
* Estris per jugar amb la plastilina, fang o altres materials manipulables fàcilment.
* Ceres, pintura de dits, estampadors grans d'esponja per començar a afavorir la manipulació i el control de la psicomotricitat fina.
de 2 a 4 anys

Comencen a realitzar combinacions de diferents joguines.

Podem iniciar jocs interactius amb ells, i començar a incorporat el respecte del torn de cada un.

Ara utilitzen la seva imaginació no només
com a mitjà d’identificació d’objectes, sinó també per a idear situacions
originals en les que els protagonistes són joguines, un amiguet/a, l’adult amb
qui està compartint el seu joc o ell mateix.


* Instruments musicals senzills, per crear sons al seu aire.
* Joguines de fusta, plàstic o roba per apilar i crear castells, torres...
* Joguines de fusta o plàstic per apilar de més gran a més petita, i encaixar-les unes dintre de les altres, com ara cubs o barrils petits.
* Encaixables (trencaclosques de fusta on insertar les peces)) de formes geomètriques.
* Estris per jugar a la sorra (pales, rasclets, cubs) i a l’aigua.
* Pilotes grans i petites per xutar i llançar amb les mans.
* Gronxadors i tobogans de 3 o 4 graons.
* Correpassadissos i tricicles amb o sense pedals. Vehicles grans per pujar-hi.
* Tubs per gatejar-hi a dins, coixins on saltar o fer la croqueta. Podem crear petits circuits on córrer, saltar, ajupir-se o caminar sobre una línia a terra per afavorir l’equilibri i el control psicomotriu.
* Accessoris senzills per al joc amb ninots i nines: bressol, cotxet o cadira de passeig, armari per a la roba, bossa de viatge amb complements (plats , biberó, pitet, bolquers), etc. Per imitar accions de la vida real.
* Casetes, granges, escoles amb personatges i complements fàcils de manipular amb els que crear històries.
* Vehicles i garatges.
* Joguines d'imitació de la vida adulta: cuina, planxa, plats i coberts, menjars, supermercats, metges, etc.
* Disfresses molt senzilles i fàcils de posar i treure. Complements per a les disfresses.
* Telèfons per imitar converses.
* Cases per jugar-hi a dintre.
* Construccions encaixables de plàstic o fusta, podem incorporar també algunes peces més petites i difícils de manipular per afavorir el control de la psicomotricitat fina.
* Contes per afavorir l’atenció mentre els expliquem. Contes diccionari amb imatges i temàtiques diverses (si és necessari afavorir l’aparició i ampliació de vocabulari). Contes sense lletra perquè siguin ells qui creïn la història (si ja tenen adquirit un bon nivell i estructuració del llenguatge).
* Encaixos plans de més de 6 peces i trencaclosques de 6 a 12 peces mitjanes i de terra de 8 a 12 peces grans.
* Jocs de taula, com el dominó.
* Capses per classificar i ordenar les joguines que han utilitzat.

de 4 a 6 anys

Apareix el joc del grup.

Apareixen les incipients regles i consignes en els jocs.




* Les joguines han de ser similars a la fase anterior, amb augment de la seva quantitat, varietat i realisme:
- de joc simbòlic:  cuinetes, garatges, botigues, bancs                de fusters, jocs de perruqueria...
- d’instruments musicals de tot tipus
- de materials d’expressió (llapis de colors, ceres, plastilina, titelles...)
- de joc funcional: tricicles, bicicletes, cavallets, cotxes d’arrossegar.
*Jocs de construccions amb més peces i puzles ...
*Jocs de combinacions sensoriomotrius  (curses, llançaments, punteria)
*Jocs intel·lectuals (dames, cartes, de recorregut)
*Jocs de competència o cooperació, regulats per un codi.