.png "English"){kind=small}
Tornem amb els espais familiars i el cicle de xerrades familiars.
El passat 26 de gener vam iniciar el cicle de xerrades familiars.
Càstigs o límits? amb el Carles Sabaté que ens ha donat eines i ajudar-nos en aquesta primera etapa
A la xerrada que va oferir a les famílies, resumeixo unes pautes a seguir:
Cada nen és un mon i no hi ha estratègies universals vàlides per a tots ells. El que funciona bé en un nen pot no ser eficaç en un altre. Tot i així, hi ha una sèrie de principis que utilitzats amb prou destressa poden posar-nos en el bon camí per establir, modificar o eliminar conductes en nens. A continuació exposem amb caràcter genral alguns d'ells:
1. Límits: Són fonamentals. Cal posar límits a les seves demandes. Si no ho fa a edats primerenques després serà molt més difícil establir-los. Intenti explicar el seu punt de vista de forma calmada i adequant-la a l'edat del nen. No utilitzi imperatiu ni els crits. Faci-li saber que està decebut quan ha fet alguna cosa malament, que està trist pel seu comportament, però mantinguis ferm en la seva posició.
2. Claredat: Sigueu clars en les instruccions donades. Si volem establir límits, el nen ha de saber exactament què li demanem . Si li diem "portat bé" això pot suposar coses diferents en diferents situaicons. És més eficaç concreta la demanda en una situació concreta. Per exemple, en una situació de passeig pel carrer li direm "no creuis fins que estigui el sèmafor verd", a casa en situació de joc "no llencis les joguines".
3. Atenció: Cal prestar-li atenció quan realitzi les conductes desitjades, en cas contrari és millor no fer-li garie casi si les circumstàncies ho permeten. (Temps Fora). L'afalac verbal i sincer funciona molt bé com a suport a d'altres esforços.
Un premi no esperat i continguet a la realització d'alguna conducta desitjada augmenten la probabilitat que tornin a passar. Pot establir també premis i conseuències contingents a les diferents conductes. (Economia de Fitxes-Cost de la resposta).
4- Complicitat: Quan s'estableixen uns límits o normes, aquestes han de ser respectades per tots els membres de la família. Pares, germans o avis han d'actuar d'igual manera davant les conductes problemàtiques del nen. Si només és el pare o la mare la que exigeix certs requisits al nen, l'avanç és molt més complicat sino impossible.
5- Minimitzar: Quan doni instrucions minimitzi el NO. Amb nens és més efectiu dir-li el que ha de fer que el que no ha de fer. Per exemple és més convenient dir-li : "parla baixet" que no "No cridis" . La primera l'experimenta com un suggeriment la segona com una imposició.
Es molt important desaprovar les conductes (mossegar, desobeir, cridar...) mai al nen ( ets un desastre, ets molt dolent, etc...).
