dissabte, 2 de febrer de 2013 0 comentaris



Tertúlia cafè amb avis i àvies dels néts i netes de l'espai nadó



Dijous a les quatre de la tarda anaven arribant a Mas Pintat els avis i àvies que haviem convidat a una trobada on parlar de:

Com es sentiu amb aquesta nova faceta d'avis i àvies?

Ens vam posar en rotllana i després de les presentacions i si era la mare, el pare, la sogre o el sogre, quans anys tenien, si estaven ja jubilats o no, vaig repartir unes làmines del dibuixant Francesco Tonucci, "Frato", fotocopiades del llibre "Amb ulls d'avi" que us puc assegurar que van donar per molta conversa.

Només us comentaré un dels dibuixos en que un nét de la mà del seu avi, que té l'altra mà repenjada en un bastó, mentre tots dos travessen un pas de vianants i que tots els avis van coincidir amb el mateix, "jo t'acompanyo i tú m'acompanyes".

No es conexien entre ells, però en poca estona van enmirallar-se en moltes situacions viscudes amb les filles, amb les joves, amb els fills, amb els gendres... i moltes ganes d'estimar aquests néts i gaudir al màxim d'aquesta experiència novell.

Una àvia va dir: jo soc com una gallina, m'gradaria tenir-los tots aprop meu tot el dia, però ja sé que això no pot ser, ells han de fer la seva vida, i nosaltres hem d'allargar el nostre braç quans ens necessitin.

La pregunta més emotiva va ser : què es el que us agradaria que els vostres nets recordessin de vosaltres?, i la majoria van contestar el mateix: que em recordessin com jo recordo al meu avi...


I com ben bé diu l'escriptor Paulino Castells, en el seu llibre "Estimats avis", moltes mares treballadores reconeixen que el paper de les àvies especialment les maternes, és fonamental per ajudar-les a compatibilitzar les responsabilitats laborals i personals, però no hem d'oblidar que han de fer el paper d'avis i no de pares.




  Al acabar van pujar les famílies de l'espai nadó i ens vam retrobar tots junts,  i ara fins al mes de març on repetirem un altre vegada.




No Response to " "

Publica un comentari a l'entrada